El passat 7 de febrer. Va començar el Segon Memorial Santiago Cucurella

IIMemorial 200Dimarts 7 de febrer, amb la presència de 150 persones, es va posar en marxa el segon Memorial Santiago Cucurella que organitzen conjuntament l’Aula de la Universitat a l’Abast de la FUMH amb l’Associació Contrapunt Amics Santiago Cucurella, amb la conferència d’en Salvador Cardús sobre la reforma horària; donant compliment al compromís que la FUMH va adquirir públicament de fer un homenatge continuat en el temps al nostre amic, director, patró, i fundador de la Fundació en el 2003.

Aquest febrer fa 2 anys que en Santi ens va deixar, i malgrat que el temps corre molt ràpid i han passat i passaran molts esdeveniment al voltant de la FUMH i de la societat que ens nodreix, es pot assegurar que el seu llegat està molt viu en tota la organització de la FUMH; m’atreveixo a dir, que fins i tot, amb el pas del temps (un cop els sentiments han deixat pas a la reflexió) el llegat d’en Santi adquireix més valor i solidesa.

Per què dic que està viu el seu llegat? Mireu, avui ja són quasi 250 persones les qui tenen relació laboral amb la Fundació, i lògicament no tots han tingut la sort de conèixer i treballar personalment amb en Santi, però us puc assegurar que tots ells en senten parlar en un moment o altre d’en Santi, perquè tenen algun coordinador, o company, o col·laborador, o alumne, o empresa, o alcalde que sí ha treballat amb ell; i sempre el missatge és el mateix: “hem après molt de la seva manera d’ensenyar, de dirigir, de gestionar, de la seva honestedat, de la seva integritat i per damunt de tot de la seva voluntat d’ajudar”. Tots estan molt agraïts al Santi i orgullosos d’haver treballat amb ell i d’haver rebut el seu mestratge.

Un exemple concret: el passat octubre vaig inaugurar l’edició del Postgrau de Direcció de Centres Educatius a Tortosa. No sabien què era la Fundació Martí l’Humà; vaig haver d’explicar què fem... i la història de la FUMH, moment en què va sortir el nom d’en Santiago Cucurella, el director em va parar per dir-me que al Santi sí que el coneixien, doncs els va donar una conferència (ep! fa més de 20 anys) que els va ajudar molt i de la que van quedar impressionats. Aquest exemple el puc multiplicar per molts.

Al meu entendre, les organitzacions són un reflex dels seus equips humans. Les màquines, les tecnologies, les infraestructures... no ens diuen quina organització som. Nosaltres podem dir amb orgull que en Santi ha estat el nostre fundador i director durant 11 anys, i volem que el seu esperit sigui la nostra senyera identitària per molt temps.

A nivell personal, com a director de la FUMH m’he trobat en alguns moments de presa de decisions, amb un nivell d’alternatives i d’incerteses força elevat, que han fet que la decisió no fos evident ni gens fàcil. En aquests moments he comptat amb una ajuda, i ha estat preguntar-me: què hagués fet en Santi en aquest cas? i la resposta sempre m’ha servit com a guia.

Família, amics, es per tot això que dic que la petjada d’en Santi està molt present a la FUMH.

I per això li hem de donar les gràcies

Gràcies Santi!

Jordi Salayet Garcia

Director

Fundació Universitària Martí l’Humà